Viatge a Bongoh

Aquest dies som molt feliços perquè anem de colònies a una casa de pagès que hi ha a la Garrotxa.
Només arribar, abans de distribuir-nos per la casa ens diuen que portem la motxilla a una habitació on hi ha un armari amb moltes portes.
El primer arriba entra a l’armari, i oh! Sorpresa! no en surt!. Entra el segon, el tercer i ... així fins el darrer.
Tots hem entrat a l’armari i hem caigut per un llarguíssim tobogan que per alegria nostra s’acabava al bell mig de Port Aventura. Diem alegria perquè era el lloc on volíem anar i els profes ens van dir que ni parlar-ne.
Què fem? Dons pujar a l’atracció de la caiguda lliure que tenim just aquí davant.
Cinturons cordats i comencem a caure, i a caure, i a caure, ... això no s’acaba mai. Patam ja em caigut però la sorpresa és que ens trobem en mig d’un carrer ple de cotxes que van per l’esquerra i d’autobusos vermells de dos pisos. Som a Londres qui ho havia de dir!
No penseu que tot acabi aquí. Sentim una veu que diu: “hola nois” eeeeh!!! Però si és en Bob Esponja. Li expliquem la nostra aventura i ens diu: ”veniu amb mi, us portaré a una rellotgeria antiga on el rellotger té un rellotge per a cada situació per complicada que sigui”
Un cop allà, el rellotger en cara de pocs amics ens assenyala un rellotge i que algú se’l posi, “quan seran les dotze tornareu al lloc del que veniu”
Amb tot l’enrenou agafem el rellotge que hi havia al costat del que ens va senyalar el rellotger. Era estrany, per comptes de números tenia lletres, una B, dues O, una N i una H. I vet aquí que quan van ser les dotze en punt alguna cosa ens xucla i de sobte caiem sobre una sorra fina i calenta.
Envoltats de mar i amb un llac al mig som a la illa O de l’arxipèlag BONGOH.
Decidim quedar-nos aquí i fer unes llargues vacances fins ves a saber quan.