26 de des. 2010

Arribada a l’illa “N”

Estàvem a classe de Matemàtiques amb la Carme, la nostra tutora. Vam sortir al pati perquè ja eren les onze. Quan vam tornar a classe la Carme ens va dir que aniríem al Citilab a provar un nou joc per a l’ordinador de realitat virtual. Ens va explicar també que estava molt modernitzat i que et ficaves a dins del joc. Sonava tant bé! Tots vam dir que sí, que hi volíem anar.
Vam arribar al Citilab i ens van rebre uns nois a la porta. Ens van donar unes cadires per deixar les jaquetes i seure. Allà ens van explicar com se’ls hi havia acudit la idea del joc i com funcionava. Després, van encendre els ordinadors i ens van donar uns auriculars i unes ulleres de 3D. Estàvem tan emocionats! Vam entrar al joc, ens anaven donant opcions, objectes i materials per anar avançant. De sobte, un dels nois ens va avisar pels auriculars que ens trobéssim al llac. Tots vam córrer cap allà, i pel camí vam trobar obstacles que havíem de superar. Quan vam arribar tots al llac ens vam posar a parlar. Ens agradava molt aquell món. El cel tenia un color lila pàl•lid impressionant. El terra era de color vermell, i els arbres d’un blau cel magnífic! A través de l’auricular ens van anar explicant més coses que havíem de fer, aleshores un de la classe va dir que per què servia la N que teníem al costat. Estàvem tan distrets mirant aquell joc fantàstic que no havíem vist la N. Des dels auriculars ens van dir que no ens hi apropéssim, que no hi saltéssim, que era alguna cosa que havia fallat, que estava prohibit... Nosaltres encuriosits ens hi vam apropar a una certa distància, ja que, com de costum, mai fem el que ens diuen. Uns quants nens de la classe, van dir que volien saber que hi havia. S’hi van llençar i la resta ens vam quedar al voltant a veure què passava. Al cap d’una estona ens vam començar a preocupar perquè no sortien i a l’auricular hi començava a haver-hi interferències. Però, de cop i volta, van sortir els nens dient que hi anéssim.
Tots ens vam llançar a dins de la N. El viatge va durar uns segons que ens van semblar eterns mentre aguantàvem la respiració. Però al final d’aquell viatge estrany, vam aparèixer en una illa en forma d’ N. Ara pels auriculars ja no s’escoltava res. Com si no hi hagués res a l’altra banda. I va ser aleshores quan ens vam començar a preocupar.

17 de des. 2010

Arribada a l'illa

Hola amics, l'escola Mare de Deú del Roser ja hem arribat a l'arxipèlag.
Aquí us expliquem com hem arribat i us mostrem imatges de les nostres diferents arribades que ens hem imaginat a classe.
Esperem que us agradi.
Una salutació.


6è A

Som els nois i noies de 6è A . Ja ens preparem per anar al nostre arxipèlag, però tenim un gran problema i és que no trobem manera de com anar a l’arxipèlag “G”. Estàvem molt preocupats i no sabíem que fer. A l’hora de sopar veient la tele vam veure un anunci que era d’una beguda que és deia “RED BULL Al dia següent vam anar amb els amics a la platja i els hi vam explicar la nostra idea, i la idea els hi va encantar. Al cap de dos días vam anar a explicar-li la idea als nostres professors, i els hi va agradar a tots menys a una professora la Mònicah,i nosaltres pensàvem com no li pot agradar la idea??? Al final vam decidir que la convenceríem sí o sí. Li vam portar una explicació de com era l’anunci i com ens va vindre la idea, li vam dir que; era una idea molt interessant, que podia arribar a ser un gran mitjà de transport…. Bé ho vam aconseguir, la Mònica ens va deixar anar amb “RED BULL”. Vem fer l'equipatge i ens vam dirigir al pati de l'escola ens vam posar a l'esquena un RED BULL, el vam obrir, i unes ales ens van sortir a l'escola. Així la nostra arribada a l'illa va ser volant amb les nostres ales supersòniques.

FINS AVIAT!!!



6è B

Ens dirigiem a Hollywood per protagonitzar un pel·lícula. Som actors i a més anem a l'escola Mare de Déu del Roser. A la carretera de sobte va aparèixer un forat negre. Quin misteri, era un forat gran molt negre que ens espantava. No sabíem que fer però finalment el vam atravessar i vam aparèixer en una illa. No sabíem que havia passat, era una illa impressionant i hi havia un cartell que ficava Bongoh. En aquella illa hi havia una casa, vam entrar i es vam trobar a la professora que ens va dir: "Sous els elegits per salvar l'illa Bongoh....

16 de des. 2010

Arribada a Bongoh

Arribada a l'illa ON


El nostre professor, el Lluís, aquell dia va entrar a classe dient:

-Examen sorpresa de castellà,- i amb un somriure malvat va continuar - la Z, la C, la S la H i els verbs.

Tots ens vam mirar escagarrinats. Ningú no havia estudiat. Ens va repartir uns exàmens de 3 pàgines per davant i per darrere i 18 exercicis. Vam començar a pensar com podíem solucionar aquella traïció. En Jordà es mirava el full, espantat, en Pau mirava el Lluís amb una mirada assassina, l'Eduard es tocava el nas frenèticament, l'Steen intentava copiar del Joan però el Joan escrivia acudits, el Martí feia l'examen (era l'únic que havia estudiat), en Genís mirava per la finestra i el Roc parlava animadament amb el Niels. Un quart d'hora més tard van arribar uns homes amb una caixa. Un era alt i prim i fumava un “puro” i un era quadrat i baixet amb un drac tatuat a la galta. El baixet ens va dir:

-Portem un paquet de part del senyor RODAMINAH.

-No coneixem ningú amb aquest nom...- va dir el Lluís.

-I a nosaltres què ens explica?- va dir el més alt- Passi-ho bé.

-Eh, esperin -va cridar el Lluís. Però ja se n'havien anat.

En Lluís va dir que anéssim al pati, que ell anava a parlar amb el director per aclarir l'assumpte. El Niels, el Jordà i l'Steen van anar a jugar a futbol amb el Martí i l'Eduard. En Pau, el Genís, en Joan i en Roc es van asseure a parlar sobre el paquet. No sabien què pensar. Què hi devia haver a la caixa? Una tortuga? Una cria de ratpenat? Un experiment químic fallit? Un mapa del tresor? Un O.V.N.I? Una bomba de rellotge?!!

Quan es va acabar l'estona d'esbarjo vam anar tots a la classe. El Martí i el Jordà no van resistir la temptació d'obrir la caixa, i què van trobar? Plàtans! Era una situació molt estranya. En Niels, assenyat com era, va dir:

-Potser estan enverinats!

-No pas, -va respondre el Pau- si ja me n'he menjat tres!

-Què golafre que ets -vam dir tots.

Però estaven tan bons que en un tres i no res ens els vam menjar tots. Al cap de mitja hora, a l'hora de religió se'ns van començar a inflar les panxes i flotant, vam sortir per la finestra. Ens vam marejar i vam perdre els sentits i quan ens vam despertar, estàvem en un plàtan-canoa de l'illa O Nord.


FI


15 de des. 2010

Viatge a Bongoh

Aquest dies som molt feliços perquè anem de colònies a una casa de pagès que hi ha a la Garrotxa.
Només arribar, abans de distribuir-nos per la casa ens diuen que portem la motxilla a una habitació on hi ha un armari amb moltes portes.
El primer arriba entra a l’armari, i oh! Sorpresa! no en surt!. Entra el segon, el tercer i ... així fins el darrer.
Tots hem entrat a l’armari i hem caigut per un llarguíssim tobogan que per alegria nostra s’acabava al bell mig de Port Aventura. Diem alegria perquè era el lloc on volíem anar i els profes ens van dir que ni parlar-ne.
Què fem? Dons pujar a l’atracció de la caiguda lliure que tenim just aquí davant.
Cinturons cordats i comencem a caure, i a caure, i a caure, ... això no s’acaba mai. Patam ja em caigut però la sorpresa és que ens trobem en mig d’un carrer ple de cotxes que van per l’esquerra i d’autobusos vermells de dos pisos. Som a Londres qui ho havia de dir!
No penseu que tot acabi aquí. Sentim una veu que diu: “hola nois” eeeeh!!! Però si és en Bob Esponja. Li expliquem la nostra aventura i ens diu: ”veniu amb mi, us portaré a una rellotgeria antiga on el rellotger té un rellotge per a cada situació per complicada que sigui”
Un cop allà, el rellotger en cara de pocs amics ens assenyala un rellotge i que algú se’l posi, “quan seran les dotze tornareu al lloc del que veniu”
Amb tot l’enrenou agafem el rellotge que hi havia al costat del que ens va senyalar el rellotger. Era estrany, per comptes de números tenia lletres, una B, dues O, una N i una H. I vet aquí que quan van ser les dotze en punt alguna cosa ens xucla i de sobte caiem sobre una sorra fina i calenta.
Envoltats de mar i amb un llac al mig som a la illa O de l’arxipèlag BONGOH.
Decidim quedar-nos aquí i fer unes llargues vacances fins ves a saber quan.

Viatge a Bongoh



2 de des. 2010

Arribada a l'illa B

El senyor Ferran va entrar a la classe de 6è: era l'hora de mates, l'avorrida hora de mates. Quan nosaltres anàvem a obrir el llibre, de les finestres del sostre, van sortir unes 8 trompes d'elefant gegant i ens van xuclar.

Quan ens van treure de les trompes vam veure que estàvem sobre la teulada de la nostra classe. Hi havia 8 éssers molt estranys: eren libèl•lules gegants amb trompa d'elefant i ales d'àguila.

- Hola, sóc en Roboforoh; us portaré a Bongoh. - va dir un home amb un vestit d'aviador.- Feu grups de vuit i pugeu sobre un bloboph, que són aquests animals, originaris de Bongoh.

Quan vam pujar als blobophs, ens van portar a un arxipèlag molt estrany. Creiem que nosaltres ja no trobarem les mates tan avorrides mai més!

Què serà de nosaltres? Què hi farem aquí? Què i qui ens trobarem a Bongoh?