Arribada a l’illa “N”

Estàvem a classe de Matemàtiques amb la Carme, la nostra tutora. Vam sortir al pati perquè ja eren les onze. Quan vam tornar a classe la Carme ens va dir que aniríem al Citilab a provar un nou joc per a l’ordinador de realitat virtual. Ens va explicar també que estava molt modernitzat i que et ficaves a dins del joc. Sonava tant bé! Tots vam dir que sí, que hi volíem anar.
Vam arribar al Citilab i ens van rebre uns nois a la porta. Ens van donar unes cadires per deixar les jaquetes i seure. Allà ens van explicar com se’ls hi havia acudit la idea del joc i com funcionava. Després, van encendre els ordinadors i ens van donar uns auriculars i unes ulleres de 3D. Estàvem tan emocionats! Vam entrar al joc, ens anaven donant opcions, objectes i materials per anar avançant. De sobte, un dels nois ens va avisar pels auriculars que ens trobéssim al llac. Tots vam córrer cap allà, i pel camí vam trobar obstacles que havíem de superar. Quan vam arribar tots al llac ens vam posar a parlar. Ens agradava molt aquell món. El cel tenia un color lila pàl•lid impressionant. El terra era de color vermell, i els arbres d’un blau cel magnífic! A través de l’auricular ens van anar explicant més coses que havíem de fer, aleshores un de la classe va dir que per què servia la N que teníem al costat. Estàvem tan distrets mirant aquell joc fantàstic que no havíem vist la N. Des dels auriculars ens van dir que no ens hi apropéssim, que no hi saltéssim, que era alguna cosa que havia fallat, que estava prohibit... Nosaltres encuriosits ens hi vam apropar a una certa distància, ja que, com de costum, mai fem el que ens diuen. Uns quants nens de la classe, van dir que volien saber que hi havia. S’hi van llençar i la resta ens vam quedar al voltant a veure què passava. Al cap d’una estona ens vam començar a preocupar perquè no sortien i a l’auricular hi començava a haver-hi interferències. Però, de cop i volta, van sortir els nens dient que hi anéssim.
Tots ens vam llançar a dins de la N. El viatge va durar uns segons que ens van semblar eterns mentre aguantàvem la respiració. Però al final d’aquell viatge estrany, vam aparèixer en una illa en forma d’ N. Ara pels auriculars ja no s’escoltava res. Com si no hi hagués res a l’altra banda. I va ser aleshores quan ens vam començar a preocupar.