16 de des. 2010

Arribada a Bongoh

Arribada a l'illa ON


El nostre professor, el Lluís, aquell dia va entrar a classe dient:

-Examen sorpresa de castellà,- i amb un somriure malvat va continuar - la Z, la C, la S la H i els verbs.

Tots ens vam mirar escagarrinats. Ningú no havia estudiat. Ens va repartir uns exàmens de 3 pàgines per davant i per darrere i 18 exercicis. Vam començar a pensar com podíem solucionar aquella traïció. En Jordà es mirava el full, espantat, en Pau mirava el Lluís amb una mirada assassina, l'Eduard es tocava el nas frenèticament, l'Steen intentava copiar del Joan però el Joan escrivia acudits, el Martí feia l'examen (era l'únic que havia estudiat), en Genís mirava per la finestra i el Roc parlava animadament amb el Niels. Un quart d'hora més tard van arribar uns homes amb una caixa. Un era alt i prim i fumava un “puro” i un era quadrat i baixet amb un drac tatuat a la galta. El baixet ens va dir:

-Portem un paquet de part del senyor RODAMINAH.

-No coneixem ningú amb aquest nom...- va dir el Lluís.

-I a nosaltres què ens explica?- va dir el més alt- Passi-ho bé.

-Eh, esperin -va cridar el Lluís. Però ja se n'havien anat.

En Lluís va dir que anéssim al pati, que ell anava a parlar amb el director per aclarir l'assumpte. El Niels, el Jordà i l'Steen van anar a jugar a futbol amb el Martí i l'Eduard. En Pau, el Genís, en Joan i en Roc es van asseure a parlar sobre el paquet. No sabien què pensar. Què hi devia haver a la caixa? Una tortuga? Una cria de ratpenat? Un experiment químic fallit? Un mapa del tresor? Un O.V.N.I? Una bomba de rellotge?!!

Quan es va acabar l'estona d'esbarjo vam anar tots a la classe. El Martí i el Jordà no van resistir la temptació d'obrir la caixa, i què van trobar? Plàtans! Era una situació molt estranya. En Niels, assenyat com era, va dir:

-Potser estan enverinats!

-No pas, -va respondre el Pau- si ja me n'he menjat tres!

-Què golafre que ets -vam dir tots.

Però estaven tan bons que en un tres i no res ens els vam menjar tots. Al cap de mitja hora, a l'hora de religió se'ns van començar a inflar les panxes i flotant, vam sortir per la finestra. Ens vam marejar i vam perdre els sentits i quan ens vam despertar, estàvem en un plàtan-canoa de l'illa O Nord.


FI


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.